Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

ànima

1 1 f. [FS] [LC] [RE] Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. Ésser com un cos sense ànima.
1 2 f. [FS] [LC] [RE] Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l'ànima.
1 3 f. [FS] [LC] [RE] Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i immortal. La immortalitat de l'ànima.
1 4 [LC] ànima de càntir Persona curta de gambals.
1 5 [LC] caure a algú l'ànima als peus Tenir un gran desengany.
1 6 [AN] [LC] [RE] donar l'ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l'ànima després de la mort a canvi d'obtenir riqueses, plaers, poder.
1 7 [LC] en cos i ànima V. cos¹.
1 8 [LC] donar l'ànima a Déu Exhalar l'ànima.
2 1 f. [FS] [LC] [RE] L'ànima separada del cos després de la mort. Les ànimes del purgatori. Pregar per l'ànima del difunt.
2 2 [LC] [RE] ànima en pena Ànima que sofreix les penes de l'infern o del purgatori.
2 3 [LC] com una ànima en pena Amb aspecte trist i abatut.
2 4 [LC] semblar una ànima en pena Tenir un aspecte trist i abatut.
3 f. [FS] [LC] Ésser humà, persona. És un poble de dotze mil ànimes. No hi havia una ànima. No hi vam trobar una ànima vivent.
4 f. [FS] [LC] Part moral i emocional de l'home. Tenir una bona ànima. Una ànima sensible, apassionada, caritativa. Un home sense ànima.
5 f. [LC] Allò que és respecte a una cosa com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa que li dona vida, vigor, força, etc. Ell fou l'ànima de la conjuració.
6 1 f. [LC] Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Un bastó amb ànima de ferro. L'ànima d'un botó.
6 2 f. [LC] En els instruments de corda, petit cilindre d'avet col·locat entre la tapa i el fons, que permet a la tapa de resistir la pressió del pontet.
6 3 f. [IMF] Llistó que fa de metxa postissa per a ésser allotjat als cadells de dues parts que cal encolar.
6 4 f. [DE] [LC] Buit o interior del canó d'una arma de foc.
6 5 f. [IMI] Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l'enfranc de la sabata.
6 6 f. [IMF] Part interior dels taulers contraplacats, constituïda per una o unes quantes fulloles que li donen consistència i que després són recobertes d'altres fulloles de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
6 7 f. [IT] Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
6 8 f. [TRA] Part central de l'arbre d'una nau format per diverses peces.
6 9 f. [TRA] Fil d'estopa, de fibra sintètica o metàl·lic, situat a l'interior d'algunes cordes i d'alguns cables.
6 10 f. [IT] Part del fil compost responsable de les propietats tècniques de resistència, elasticitat, estabilitat dimensional, etc.
6 11 f. [TRA] Cordeta o fileret que passa per l'interior de la beina d'algunes veles.
6 12 f. [EI] Part central d'un perfil metàl·lic, d'una biga, que n'uneix les ales.
7 f. [HIG] En heràld., llegenda d'una divisa.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions